sábado, 9 de diciembre de 2017

LA NEU A LA MARIOLA

LA NEU A LA MARIOLA


Les primeres noticies de la venda de neu a la Serra Mariola daten de l’últim terç del S. XVI per tal de proveir de neu a les villes, municipis i llogarets de les comarques centrals valencianes. La recollida de neu va constituir una gran font d’ingressos per als pobles propers a la Serra Mariola. La recol·lecció, conservació, transport, venda i consum de la neu, formen part del cicle d’una activitat desapareguda protagonitzada per jornalers, arriers i homes de negocis. Del testimoni d’aquesta activitat, es conserven grans depòsits per a l’emmagatzemament de la neu denominats pous de neu, neveres o caves. Eren construccions destinades a la conservació de la neu i estaven formades per un pou excavat i proveïdes d’una coberta d’obra. Els usos de la neu eren molt diversos, des de la conservació d’aliments, el refredament de les begudes fins a un ús terapèutic.

El comerç de la neu  va créixer durant l’Edat Mitjana ja que es va popularitzar entre les diferents classes socials. El fluix comercial de la neu de Mariola es dirigia a l’abastiment de ciutats com Xàtiva, Ontinyent, Gandia i altres poblacions de les comarques de la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera. A més, el canvi climàtic produït entre els segles XVII i XVIII, període conegut com la Petita Edat del Gel, més fred i plujós, va ser decisiu per a la creació d’una important xarxa de pous de neu i neveres. Amb l’aparició de les fàbriques de gel artificial, a la darreria del segle XIX gràcies a l’electricitat, el comerç de la neu natural va entrar en una crisi de la qual ja mai es va tornar a recuperar. Fins a 1930 es té constància d’un consum local als Ports i a la Tinença de Benifassà, que va desaparèixer completament a penes uns pocs anys després.


D’un total de 400 dipòsits de neu que coneixem a les terres valencianes , 52 d’elles es troben a la Serra Mariola, però sols 11 d’elles estan completament o parcialment visibles. La majoria s’han enderrocat pel pas del temps.  No existeix cap cava igual. Per exemple, la capacitat d’emmagatzemament és molt variada. Les dues caves que donen major sensació de grandiositat, tant per la capacitat d’emmagatzemament com per la tipologia constructiva, es localitzen a la serra Mariola: la cava Gran o Arquejada (Agres) i la Cava d’En Miquel.

Els tipus de coberta també eren molt diversos, però sembla que el més antic és la coberta d’arcs de pedra, com la cava Arquejada d’Agres. La planta de les coves també és molt diversa. La més comuna és la planta circular, com la Cava d’En Miquel, però també hi ha de rectangulars i el·líptiques.

Degut a tot açò, una de les millors rutes que hem de fer si visitem la Serra Mariola és la ruta de les caves.

Després, d’una breu introducció sobre què són les caves i el comerç de la neu, si les volem conéixer de ben a prop podem realitzar la següent ruta. La seua durada podria ser aproximadament d’unes 4 ó 5 hores. Eixiríem des de la font de Mariola fins al final de l’àrea recreativa on hi ha un antic refugi. Quan arribem alli, ens desviarem per un camí que hi ha a la dreta del camí el qual no deixarem fins arribar a la Cava gran de Xàtiva. Després d’aquesta, seguirem la senda la qual ens portarà al mas dels Arbres. Després, agafarem un camí que es desvia a mà esquerra per pujar fins a la cava d’En Miquel. 

Tot seguit, agafarem un sender el qual està indicat el qual ens porta fins la cava Arquejada d’Agres. També podríem visitar-les de manera individual degut a que la ruta és d’una exigència elevada.


Blas Vicedo

No hay comentarios:

Publicar un comentario